VISITES

dijous, 26 de setembre de 2013

L'inici del joc çes en el moment que els nens i les nenes destrueixen la muralla. La muralla simbolitza la limitació que impossa l'adult: és el moment de màxim protagonisme per a l'infant perqué pot decidir a què juga, amb qui juga, com juga...o pot ser no jugar, només observar, només ballar, ...

L'adult ha de SEGURITZAR: els nens i les nenes han de jugar sense fer-se mal, però tampoc hem de limitar amb les pròpies pors: per exemple: si una nena puja a les espatlleres i vol saltar a la màrfega des de la part més alta, tenim tendència a manifestar " et faràs mal!!", i la qüestió és que no es farà mal, ans al contrari, ja que en la fase de vol, desaparaixerà i quan torni a terra, tornarà a estar el seu jo, el seu cos..i segurament aqquesta acció la repetirà moltes vegades, ja que això li  donarà seguretat en si mateixa, en les possibilitats del seu cos, en el poder controlar una emoció forta, etc.

L'adult pot jugar, es convenint "remenar" als infants: fer pessigolles, fer voltes amb ells i elles, perseguir-los,... així com també pot observar, gestionar conflictes, fer alguna proposta,...és un deixar fer sense perdre l'AUTORITAT.

Fotos de com juguen:

JUGAR...VIA LLIURE A L'ESPONTANEÏTAT...SER LLIURE

dimecres, 22 de maig de 2013

El ritual de la sessió sempre ha d'èsser el mateix. La repetició dòna SEGURETAT, i podem construir i desfer emocions a partir d'estar segurs, de confiar en l'espai i en el temps ( les coses van passant segons el que l'infant ja preveu que passarà i en el lloc on sempre passa). Aquests dos paràmetres, l'espai i el temps, generen el lloc i el moment idòni per desenvolupar tota mena d'històries, eleccions i sentiments que conformen el substrat de l'aprenentatge i la construcció de la identitat i les habilitats socials.

El meu escalfament, el que jo he escollit es basa en fer uns exercicis de repassar les parts del cos, així fem llenguatge oral, i aprendre les paraules bàsiques de les habilitats motrius...i sempre, sempre..el mateix...a vegades afegeixoalgun element sorpresa, però petit!

I sempre finalitza amb la contenció "breu" abans de tirar la muralla.

divendres, 17 de maig de 2013

Comença la meca experimentació amb el Picassa.
Us vull presentar fotos de la meva activitat al Sant Llorenç.
Us penjo, de moment, 4 muralles: una és a la sala d'infatil, és més petita. Les altres són de primària i una és amb dues classes juntes de CI i CM

VEURE FOTOS MURALLES Aucoutourier


dijous, 25 d’abril de 2013

Quina sessió més productiva!!
Vaig aprendre moltes coses: em va impactar la filosofia de l'espai familiar... i les limitacions que, com a psicomotricista que fa una proposta, et troves... no hi ha espai a la intervenció...els nens i les nenes estan amb la mare o el pare...i el psicomotricista fa de guionista que posa en escena, però té uns actors als que no pot dirigir...
Molt interessant, molt...
La proposta va ser molt atractiva per als infants, i per als adults que es van deixar portar...molt moviment, moltíssim sentiment...
i amb la fórmula Aucoutourier de fons...
gràcies a les famílies i a l'Anna i la Mª CArmen per contar amb mi!!

http://blocs.xtec.cat/ebmcoloraines/espai-familiar

dimarts, 16 d’abril de 2013

Aquesta setmana faig una col.laboració amb la Llar d'infants Coloraines.
En l'Espai familiar, presentem la segona sessió de psicomotricitat, i en aquests cas, hi estaré present...de fet, intentarem seguir una mica la proposta Aucoutorier ( el ritual, la muralleta, el joc, la representació simbòlica...).
Serà tota una experiència pel desconeixement d'aquesta edat..
Ja penjaré el link amb el blog de Coloraines quan l'Anna i la Mª CArmen penjunt les fotos!!

divendres, 22 de març de 2013

 Us facilito el link a la meva escola, on podeu veure sessions de psicomotricitat de la meva escola!!




dissabte, 16 de març de 2013

un lloc trobar per on començar...

http://psicomotricitateducacio.blogspot.com.es/p/psicomotricitat-lescola.html
Aquest matí hem fet una Jornada d'iniciació esportiva per als nens i nenes de Terrassa. Avui promocionàvem la psicomotricitat.

He explicat als pares, mares i monitors la nostra proposta, perquè hi ha molta gent que la etiqueta de "jueguen".. .i la realitat és que és l'espai i temps més enriquidor del que pugui gaudir un nen o nena...i si no, recordeu ( quan èreu petits) o penseu: una estona on l'adult no decideix, nomès m'ajuda i/o em seguritza...una estona on l'infant estableix rols, normes, relacions o no, experimenta amb el cos, inventa... i ningú el jutja, ningú el limita,...

Aquest espai de temps serveix a l'infant per expressar i per construir.

La meva proposta es basa en idees del senyor Aucoutourier, d'en Lapierre i, sobretot la Núria Franc, a qui li agraeixo molt la formació que va fer a la meva escola, per convidar a les altres mestras a engrescar-se en això de la psico...
Tambè haig d'agrair a la Montse, a la Iolanda, i l'Antònia, al Carles....de la Universitat Autònoma de Barcelona... i a molta gent que m'ha anat explicant històries que envolten la nostra feina amb els petits...

Aqui comença la meva aventura...

i li dono les gràcies a l'Elena de l'Escola Lanaspa que vol aprendre i jo vull aprendre d'ella i fer una psicomotricitat encara més potent...EN ANGLÉS!!!!!!!!!!!!!

UNA ABRAÇADA  a tots i totes...una abraçada d'aquelles que faig als meus nens i nenes...una abraçada preventiva...o terapèutica!!
Comença la meva aventura bloggera per promocionar la psicomotricitat. M'inspiro amb la senyora Montessori.... això s'ha d'estendre com una taca d'oli, en benfici dels nostres nens/es i del nostre alumnat...