L'inici del joc çes en el moment que els nens i les nenes destrueixen la muralla. La muralla simbolitza la limitació que impossa l'adult: és el moment de màxim protagonisme per a l'infant perqué pot decidir a què juga, amb qui juga, com juga...o pot ser no jugar, només observar, només ballar, ...

L'adult ha de SEGURITZAR: els nens i les nenes han de jugar sense fer-se mal, però tampoc hem de limitar amb les pròpies pors: per exemple: si una nena puja a les espatlleres i vol saltar a la màrfega des de la part més alta, tenim tendència a manifestar " et faràs mal!!", i la qüestió és que no es farà mal, ans al contrari, ja que en la fase de vol, desaparaixerà i quan torni a terra, tornarà a estar el seu jo, el seu cos..i segurament aqquesta acció la repetirà moltes vegades, ja que això li  donarà seguretat en si mateixa, en les possibilitats del seu cos, en el poder controlar una emoció forta, etc.

L'adult pot jugar, es convenint "remenar" als infants: fer pessigolles, fer voltes amb ells i elles, perseguir-los,... així com també pot observar, gestionar conflictes, fer alguna proposta,...és un deixar fer sense perdre l'AUTORITAT.

Fotos de com juguen:

JUGAR...VIA LLIURE A L'ESPONTANEÏTAT...SER LLIURE